Projecte Grameen: El banc del poble

Tenen tots els ciutadans les mateixes oportunitats d'obtenir ajuda dels bancs? Les condicions financeres són iguals per a tothom? Es pot sortir d'una situació de pobresa sense ajuda externa?

Impulsat pel desig d'erradicar la pobresa al món, Muhammad Yunus va posar en marxa el 1983 el banc Grameen. Segons Yunus "no es podrà arribar a una pau duradora fins que una gran part de la població mundial trobi la manera de sortir de la pobresa. Els microcrèdits constitueixen una de les formes per aconseguir-ho". Aleshores en què consisteix un microcrèdit?  

Muhammad Yunus amb el premi Nobel de la pau (2006) 

elmundo.es

El sistema del microcrèdit va permetre que gent pobre de Bangladesh pogués accedir a una font de finançament mínima que els permetés començar petits projectes empresarials i així augmentar el nivell d'ingrés de la família. Inicialment, els préstecs que oferia Yunus a través del banc Grameen eren molt reduïts, d'un valor inferior als 50 dòlars, i la taxa d'interès que els acompanyava era mínima per així poder garantir el retorn dels seus sol·licitants.

Grameen parteix de la idea que la caritat no és una resposta a la pobresa, sinó que creu que la creativitat i la voluntat de l'individu n'és la solució. Per aquesta raó, el banc Grameen ha creat un projecte de banca basat en un sistema de confiança entre el finançador i el finançat, de responsabilitat, creativitat i  participació.

En la banca convencional, les persones que no arribaven a un mínim econòmic establert eren descartades de l'òrbita del crèdit, ja que els interessos eren massa elevats per una garantia de retorn i aleshores, els bancs els rebutjaven.

El projecte del banc Grameen va néixer per rescatar aquest gran grup de persones abandonades pel sistema bancari tradicional atès que entenia que els pobres tenien moltes habilitats infrautilitzades que, amb l'ajuda de microcrèdits que fossin abastables per retornar, poguessin millorar les seves condicions socioeconòmiques. 

Grameen va donar microcrèdits als pobres, a les dones en situacions desfavorables, a la gent analfabeta i fins i tot a les persones que no sabien com invertir els diners per guanyar ingressos. Aquesta metodologia del microcrèdit va crear tota una institució entorn de les necessitats financeres dels pobres i va crear l'accés al crèdit en un termini raonable que permetia als pobres aprofitar les seves habilitats existents per obtenir un millor nivell de vida. A més, el projecte assegura un seguiment de les persones participants, a través de l'estudi de diversos aspectes clau, per tal de veure si el seu nivell de vida millora.

L'any 2006, el projecte de Grameen Bank i el seu fundador van rebre el premi Nobel de la pau per la seva lluita per una economia justa per les classes pobres. Un projecte que va permetre que milions de persones amb poques possibilitats tinguessin l'oportunitat per emprendre milions de petites activitats que es sumessin en un gran desenvolupament global. 

En el següent vídeo, el fundador del Grameen Bank, Muhammad Yunus, explica la història de la creació dels microcrèdits, el seu funcionament, la seva evolució fins l'actualitat i l'impacte que ha tingut per la població de diversos països.

La dona com a pedra angular

La Índia és un país on el paper de la dona és més que secundari. Tot i això, Muhammad Yunus, va tirar endavant la seva iniciativa de microcrèdits per a elles i els més pobres. Un pas necessari per a promoure la igualtat en una societat tan masclista, que uns anys després, comença a donar els seus fruits.

L'exemple més significatiu són els shangams, les cooperatives de dones que s'organitzen per crear grups de treball, d'ajuda i de teràpia i així tenir més pes en la societat. Actualment, a la Índia hi ha més de 56.000 dones agrupades en més de 4.200 shangams, que gràcies a fundacions i bancs que treballen amb el mateix sistema que el Grameen Bank de Yunus, faciliten microcrèdits que han permès el desenvolupament d'aquest col·lectiu.

Trobem casos de dones que han aconseguit tirar endavant la seva família gràcies a aquest sistema, a la Índia.

Kuntema / Rafa Gassó / eldiario.es

Kuntema, de 31 anys, mare de dos fills és vídua i viu a la Índia més rural, va rebre un microcrèdit amb el que va comprar dos xais per uns 30€ i els ven per uns 100€. La seva intenció, quan retorni el préstec, és comprar dos més per continuar amb el seu creixement i continuar tirant endavant la seva família.

Sanjama / Rafa Gassó / eldiario.es

Sanjama, de 25 anys, mare de dos fills de 5 i 10 anys, va optar per comprar un búfal amb l'ajuda d'un microcrèdit. Li treu 6 litres de llet al dia dels qual utilitza un litre per fer iogurts i formatges i la resta ho ven. Quan retorni el préstec vol comprar un altre búfal.

Això no només passa a la Índia, en l'actualitat, 52 països tenen institucions que donen microcrèdits amb el mateix sistema utilitzat pel Grameen Bank.

Josefina / bbc.co.uk

Un exemple és Josefina, d'un poble pobre de Mèxic. Va demanar un crèdit per comprar llet, àcid cítric i motlles i ara es dedica a fer formatges amb l'ajuda del seu marit. Gràcies a això han aconseguit sortir de la pobresa i donar estabilitat als seus 4 fills.

El cas de la Syman

La Syman és una dona índia que no ha tingut una vida fàcil, però que mai ha perdut l'esperança. Després de molts anys de patiment ha trobat la felicitat i la tranquil·litat gràcies a un préstec de 3 dòlars de Grameen Bank. 

Com a moltes dones, a la Syman van casa-la amb només 12 anys. No obstant, als 13 anys va retornar a casa dels seus pares, ja que el seu marit la maltractava. Un any després va tornar a casar-se, però com a segona dona, perquè el seu marit ja s'havia casat. La primera dona també la maltractava, i la situació va empitjorar quan la Syman va tenir un fill i el marit li prestava més atenció a ella que a la primera dona. Als 19 anys, la Syman va tenir una filla; malauradament, el seu marit va morir aquell mateix any, i la primera dona la va fer fora de casa. 

Viuda i amb dos criatures, la Syman va tornar, per segona vegada, al seu poble natal. Allà a trobar feina com a criada, cosa que li permetia alimentar als seus fills, i a la qual es va dedicar fins als 50 anys. No obstant, va caure en una situació de pobresa quan la van fer fora.  Va ser aleshores quan la Syman va començar a anar porta per porta demanant diners, convertint-se així en una beggar, és a dir, una captaire. Les persones que es troben en aquesta situació, i en especial les dones, no acostumen a ser acceptades a cap institució de micro fiança. A cap, menys al banc Grameen.

A través d'un innovador programa de Grameen Bank enfocat només als captaires, la Syman va aconseguir sortir de la seva situació de beggar i engegar un negoci. Grameen Bank va concedir-li un préstec, lliure d'interessos, de 3 dòlars. Ara, la Syman es dedica a vendre ítems diversos, com galetes, bracelets o espelmes a la mateixa gent a qui demanava diners. 

"Ho vaig passar malament criant als meus fills. No tenia la meva mare ni el meu pare, ni tan sols tenia el meu marit per a què ens cuidessin. Vam patir molt. (...) Així que, quan em van donar el préstec, i ara venc galetes pel poble, em sento, honestament, feliç. És molt millor que anar demanant amb les mans buides." Syman a la BBC, 2004. 

La Syman com a venedora al seu poble




Dipal Chandra Barua (2006), Five Cents a Day: Innovative Programs for Reaching the Destitute with Microcredit, No-interest Loans, and other Instruments: The Experience of Grameen Bank. 

10 indicadors per calcular el nivell de pobresa

Cada any, el personal del Banc Grameeen avalua el seu treball i comprova si la situació socioeconòmica dels membres sol·licitants millora. A més, segons Grameen, s'han d'avaluar deu indicadors per conéixer el nivell de pobresa dels prestaris. 

Es considera que un membre s'ha allunyat de la pobresa si la seva família compleix els criteris següents:

1.  Els membres de la família beuen aigua pura de pous, aigua bullida o aigua purificada  sense arsènic, amb pastilles de purificació o filtres de gerra.

2. La família viu en una casa amb un mínim de condicions o una casa amb sostre de llauna, i si cada membre de la família pot dormir al llit en comptes de a terra.

3. Tots els nens de més de sis anys d'edat acudeixen a l'escola o acaben l'escola primària.

4.  Els membres de la família tenen roba adequada per a ús diari, roba d'abric per a l'hivern i mosquiteres per protegir-se dels mosquits.

5. El pagament mínim de préstec setmanal del prestatari és Tk. 200 (taka) o més

6. La família utilitza lavabos higiènics.

7. La família té fonts d'ingressos addicionals procedents de l'horta, arbres fruiters, etc De manera que poden tornar a caure en aquestes fonts d'ingressos quan necessiten diners addicionals.

8. La família pot cuidar la salut. Si algun membre de la família cau malalt, la família pot donar-se el luxe de prendre tots els passos necessaris per buscar una assistència sanitària adequada.

9. El prestatari manté un saldo mitjà anual de Tk. 5.000 en els seus comptes d'estalvi.

10. La família no experimenta cap dificultat per tenir tres àpats al dia durant tot l'any.

El programa especial per als captaires

Des del seu començament, el Grameen Bank ha estat enfocat als pobres. No obstant, la institució va adonar-se que molts d'ells quedaven fora del seu enfocament principal, i va idear, el juliol de 2002, un programa especial per a aquest tipus de gent, anomenat Struggling (Beggar) Members Program. Aquesta iniciativa la van prendre per desafiar la campanya que sosté que els microcrèdits no poden donar-se a les persones de les classes més baixes, així com per reforçar la creença de Grameen Bank de que els préstecs haurien de considerar-se un dret humà. 

L'objectiu del programa és proveir als captaires de serveis financers, ajudar-los a trobar un estil de vida digne,  i convertir-los en membres del Grameen Bank. 

Quines són les principals característiques del programa?

• Els captaires fan les seves pròpies normes
• No se'ls requereix formar part de cap grup de micro crèdit. 
• El banc els tractarà amb el mateix respecte que als altres membres, i s'abstindrà d'anomenar-los captaires, ja que té connotacions negatives. 
• Tots els préstecs estan lliures de garanties i no tenen interessos. 
• Les quotes per retornar el préstec són flexibles, i s'han de pagar d'acord la convinença i la capacitat del membre, decidides per ell mateix. Els préstecs poden ser a molt llarg termini, per tal de fer les quotes d'amortització petites. 
• Les quotes no es poden pagar amb diners obtinguts a base de demanar, sinó dels seus propis negocis. 
• Els membres poden estalviar amb el Grameen Bank. 
• Els membres estan coberts per una assegurança de vida i de pagament de forma gratuita. 
• Cada membre rep una insígnia d'identitat amb la seva foto i el seu nom, per tal que tothom sàpiga que és membre del Grameen Bank i que aquesta institució els recolza. 
• Els membres no estan obligats a deixar de demanar diners, però se'ls anima a començar una activitat generadora d'ingressos addicional, com ara vendre productes de porta en porta o en el mateix lloc on solien demanar.

A les gràfiques següents, que daten d'entre 2002 i maig de 2006, es pot observar el creixement dels membres captaires que han entrat a formar part del Grameen Bank, i els que han deixat de demanar diners gràcies al programa. 

Dipal Chandra Barua (2006), Five Cents a Day: Innovative Programs for Reaching the Destitute with Microcredit, No-interest Loans, and other Instruments: The Experience of Grameen Bank. 

A què van dedicats aquests préstecs?
Infogram