La Syman és una dona índia que no ha tingut una vida fàcil, però que mai ha perdut l'esperança. Després de molts anys de patiment ha trobat la felicitat i la tranquil·litat gràcies a un préstec de 3 dòlars de Grameen Bank.
Com a moltes dones, a la Syman van casa-la amb només 12 anys. No obstant, als 13 anys va retornar a casa dels seus pares, ja que el seu marit la maltractava. Un any després va tornar a casar-se, però com a segona dona, perquè el seu marit ja s'havia casat. La primera dona també la maltractava, i la situació va empitjorar quan la Syman va tenir un fill i el marit li prestava més atenció a ella que a la primera dona. Als 19 anys, la Syman va tenir una filla; malauradament, el seu marit va morir aquell mateix any, i la primera dona la va fer fora de casa.
Viuda i amb dos criatures, la Syman va tornar, per segona vegada, al seu poble natal. Allà a trobar feina com a criada, cosa que li permetia alimentar als seus fills, i a la qual es va dedicar fins als 50 anys. No obstant, va caure en una situació de pobresa quan la van fer fora. Va ser aleshores quan la Syman va començar a anar porta per porta demanant diners, convertint-se així en una beggar, és a dir, una captaire. Les persones que es troben en aquesta situació, i en especial les dones, no acostumen a ser acceptades a cap institució de micro fiança. A cap, menys al banc Grameen.
A través d'un innovador programa de Grameen Bank enfocat només als captaires, la Syman va aconseguir sortir de la seva situació de beggar i engegar un negoci. Grameen Bank va concedir-li un préstec, lliure d'interessos, de 3 dòlars. Ara, la Syman es dedica a vendre ítems diversos, com galetes, bracelets o espelmes a la mateixa gent a qui demanava diners.
"Ho vaig passar malament criant als meus fills. No tenia la meva mare ni el meu pare, ni tan sols tenia el meu marit per a què ens cuidessin. Vam patir molt. (...) Així que, quan em van donar el préstec, i ara venc galetes pel poble, em sento, honestament, feliç. És molt millor que anar demanant amb les mans buides." Syman a la BBC, 2004.

No hay comentarios:
Publicar un comentario